Parlant amb... Carme Padilla

Carme Padilla Pineda és mare de família i orientadora familiar de l'Associació FERT, periodista especialista en comunicació institucional i professora universitària.

La Carme, directora i moderadora dels programes «Projecte Personal 1 i 2», presenta el curs «Majoria d’Edat», una nova iniciativa del FERT adreçada a pares amb fills en el darrer curs de batxillerat. Aquest programa ofereix eines pràctiques per acompanyar els joves cap a l'autonomia, fomentant el diàleg i mantenint el rol educatiu dels pares en l'etapa adulta.

Quina motivació ha portat el FERT a dissenyar aquest nou programa que dirigiràs?

Al FERT feia temps que treballàvem sobre la idea que acompanyem les famílies des que els seus fills són petits fins a l'adolescència inclosa, però quan compleixen la majoria d'edat molts pares se senten desorientats. Els seus fills ja no són adolescents, però tampoc adults del tot, i no sempre és fàcil saber com continuar orientant sense envair.

Aquest programa neix per respondre a aquesta necessitat concreta: oferir criteris clars i eines molt pràctiques per ajudar les famílies a continuar sent referents per als seus fills en aquesta etapa.

Per què consideres important la intervenció dels pares durant aquest període en què els fills gaudeixen i desitgen una major autonomia personal?

Perquè és una etapa de decisions clau: estudis, amistats, ús del temps, afectivitat, fe, projecte de vida, etc. Els joves demanen més autonomia, però continuen necessitant pares presents que sàpiguen escoltar, dialogar i marcar límits raonables.

Si els pares es retiren, l'espai l'ocupen altres. Quan, en canvi, els fills veuen els seus pares acompanyant-los i respectant la llibertat pròpia de la seva edat, els reconeixen com un suport insubstituïble per a la seva maduració personal. El programa vol ajudar els pares precisament a trobar aquesta nova manera d'estar-hi, menys directa però molt propera i eficaç.

Quins apartats destacaries del contingut del programa?

Jo diria que el programa s'organitza en quatre grans blocs que reflecteixen els reptes reals de les famílies amb fills en aquestes edats.

El primer se centra en la convivència i l'ús de la llibertat quotidiana. Com acompanyar quan els fills amplien el seu món social amb noves amistats, sortides nocturnes, horaris flexibles, ús del cotxe o consum d'alcohol, per exemple, passant del control directe a un diàleg adult que mantingui la confiança sense abdicar de l'autoritat.

El segon bloc aborda les decisions de futur i l'orientació professional i vocacional. En un context actual ple d'opcions com graus, dobles graus, formació professional, etc., es tracta d'ajudar els pares a guiar sense imposar, distingint talents reals de modes passatgeres, respectant la llibertat i donant tranquil·litat davant la por a equivocar-se.

El tercer aprofundeix en l'afectivitat i les relacions personals treballant com estar presents sense envair la intimitat, oferir criteris sòlids i convertir la llar en un refugi segur on recompondre's.

I finalment, ens enfoquem en l'autonomia plena i la responsabilitat adulta. Gestió del temps, diners, estudis, primeres feines i el salt definitiu a la vida independent, ensenyant als pares a equilibrar suport i exigència perquè els seus fills construeixin un projecte vital madur sense perdre les arrels familiars.

En quina mesura aquest programa pot incidir positivament en la millora personal dels participants i en les seves famílies amigues?

En aquest programa, en concret, s'incideix perquè els assistents puguin reforçar o recuperar el seu rol educatiu, però tenint en compte que ara la seva relació amb els fills requereix un plus d'escolta activa, diàleg madur i manteniment dels criteris comuns i dels límits que com a matrimoni han viscut i viuen en coherència.

Els fruits de tot allò que han treballat des de la infància dels seus fills comencen a veure la llum, i reconèixer aquest treball conjunt reforça els participants i els anima a continuar millorant com a família i a donar un patró a aquelles famílies del seu entorn que, en les seves mateixes circumstàncies, necessiten exemples positius i optimistes en aquesta societat que sovint etiqueta els nostres joves amb pessimisme o falta d'esperança.

Aquest programa, de la mateixa manera que la resta de programes del FERT, té una missió clau: ajudar les famílies a créixer i madurar a través d'una metodologia comuna per transmetre als assistents criteris sòlids i eines pràctiques per a cada etapa vital.

El treball en grup —signe distintiu de la nostra metodologia— multiplica l'impacte: compartir casos reals, dubtes i solucions amb altres famílies crea llaços sòlids, trenca la sensació de soledat i genera una xarxa de suport que perdura.

És important no oblidar que també se'n beneficien els joves adults, que troben a casa un clima més comprensiu on poden parlar clar, equivocar-se sense drames i madurar amb arrels fermes. El nostre repte també és, per tant, que aquests joves fills dels assistents al programa puguin ser inspiració per a molts altres.