Parlant amb ... Xavier i Meritxell Pérez-Plana

La Meritxell i en Xavier són un matrimoni vinculat al món de la comunicació que, des de fa anys, participa com a moderador en les sessions de formació familiar del FERT. 

El que va començar com una oportunitat per formar-se com a pares s’ha convertit en una manera d’acompanyar altres famílies i, alhora, continuar aprenent i millorant en la seva pròpia vida familiar. En aquesta entrevista comparteixen la seva experiència, els temes que treballen i algunes de les reflexions que han anat incorporant a la seva família.

Com han estat els vostres inicis al FERT?

Meritxell: Vam conèixer el FERT a través del COF en una reunió trimestral quan els nostres fills van començar l’escola. Ens van oferir participar-hi i ens va semblar una bona oportunitat per formar-nos i conèixer altres pares. Sempre hem estat molt dedicats a l’educació dels fills i de seguida vam veure que, a més d’ajudar altres famílies, aquest procés ens feia millorar com a parella. No era només un voluntariat altruista; nosaltres també hi guanyàvem.

La meva primera sessió com a participant va ser al col·legi Canigó. Poder compartir els mateixos problemes amb altres persones et fa adonar que no estàs sol i que hi ha altres pares amb les teves mateixes inquietuds. A partir d’aquell moment, vam començar a fer els cursos del COF i a participar en totes les sessions possibles.

Xavier: Quan ens van oferir formar part de l’equip de moderadors, vam pensar que podíem posar el nostre talent comunicatiu al servei d'aquesta iniciativa a escoles de tot Catalunya. L'experiència ens va ajudar a enfortir les relacions entre nosaltres i amb altres famílies amb qui, encara avui, mantenim l'amistat.

A mi m’agradava molt explicar als nostres fills que anàvem a «estudiar per ser pares»; es quedaven sorpresos. Així va sorgir l'oportunitat de fer la formació de formadors (el PIMOF) per retornar tot el que havíem rebut. La Meritxell va ser la primera. Jo l’acompanyava fent de «taxista», prenia notes, li demanava consell per millorar i feia fotos per a les xarxes del FERT.

Al final em van entrar ganes, vaig fer el PIMOF i em va encantar. El primer cas el vaig haver de moderar de manera improvisada per una urgència, i em va agradar tant que vaig continuar. Ara actualitzem casos, treballem nous temes per a majors d’edat i, any rere any, seguim vinculats al FERT perquè és una experiència que ens omple molt.

Quines idees destacaríeu dels temes que respectivament tracteu en les sessions que modereu?

Xavier: Jo treballo sobretot situacions amb adolescents que comencen a prendre decisions, com quan marxen un cap de setmana. Cal ajudar les famílies a entendre que de vegades volem controlar-ho tot i posem límits innecessaris. Els posem un mirall al davant i els preguntem: «I vosaltres què fèieu quan teníeu 15 o 16 anys?». Cal donar-los llibertat i confiança en base als valors inculcats.

També treballo casos de matrimonis de més de vint anys casats. Quan els fills es fan grans, la parella retroba un espai propi. És una oportunitat per recuperar la il·lusió, crear moments compartits i tornar-se a conèixer. A més, hi ha una idea fonamental: la família com una fàbrica d’il·lusions i records. Els fills un dia marxaran de casa; per això és prioritari no deixar de cuidar la relació amb el cònjuge.

Meritxell: Jo tracto temes més controvertits, com la gestió de les pantalles i la tecnologia. Genera molta preocupació i, tot i que d'entrada tothom sembla estar d'acord, quan aprofundeixes acabes parlant de la pressió social. Moltes vegades deixem d’educar els fills segons els nostres propis criteris i ho fem segons allò que la societat espera d'ells, hi estiguem d'acord o no. Aquest és un dels temes que més m’agrada treballar.

Quines repercussions han tingut a la vostra família el fet que sigueu moderadors?

Meritxell: Els nostres fills veuen que estem en un procés d’aprenentatge constant; ensenyar els altres ens ajuda a reflexionar sobre la nostra pròpia manera de fer. Hem modificat comportaments i pres consciència de coses que podíem fer d’una altra manera, la qual cosa ha repercutit molt positivament en la nostra família.

Xavier: Jo hi afegiria que els fills veuen que no som perfectes. Som humans, ens equivoquem, rectifiquem i sabem demanar perdó, però no perdem mai la il·lusió de continuar millorant.

També ens hem adonat que els fills volen que els posem límits. Volen que els diguem que «no» quan toca, però amb un motiu, explicant-los per què considerem que és la decisió correcta.

Meritxell i Xavier: El fet que sàpiguen que hem anat a una «escola de pares» fa que ho acceptin amb una actitud de: «Ho provarem». D'altra banda, és important entendre que l’educació s’ha de començar des de petits; recomanem a les famílies que aprofitin totes les oportunitats de formació perquè s’hi aprèn moltíssim.

Com podem aprofitar l’empenta que recentment ens ha transmès el Sant Pare per impulsar, amb renovada il·lusió, l’orientació familiar?

Xavier: Jo destacaria la invitació a recuperar la nostra humanitat. No ens hem de frustrar si no som perfectes. Allò que fem des del cor, encara que ens equivoquem, sempre tindrà més valor.

Avui la intel·ligència artificial ens pot ajudar molt, però no hauríem de voler presentar sempre el discurs d'aniversari o la lliçó de pares perfecta. Les coses que surten de l'ànima tenen un valor que cap tecnologia pot substituir. A vegades ens fixem abans en els defectes, com quan en una òpera de tres hores recordem l'únic moment en què un músic ha desafinat. Però això és el que ens fa humans, ens permet emocionar-nos i connectar amb els altres.

Meritxell: El Papa té molt clara la importància de recuperar la nostra humanitat i de no perdre'ns en la tecnologia. Treballar per l’orientació familiar ens alinea amb aquest missatge: ens anima a ser referents per als fills i a entendre que la família té un paper clau en la societat del futur.

Aquesta humanitat permet que els fills s'identifiquin amb nosaltres, que vegin que intentem millorar cada dia i que, en un futur, ells també puguin arribar a ser tan bons pares com nosaltres o millors.