Al habla con: Jaume Pujol

Al habla con: Jaume Pujol

Què et va portar a l’Orientació Familiar? Com van ser els teus inicis ?

Suposo que com molts altres vaig començar assistint a molts cursos d’orientació  familiar. Després  varem ser caps de grup, coordinadors de curs i finalment en José Antonio Pastor em va proposar ser moderador. Vaig fer el curs de formació i endavant.

L’orientació familiar és molt gratificant perquè et dóna l’oportunitat de treballar els casos amb grups de pares molt diversos i et dónes compte que varien molt les circumstàncies però tots tenen unes inquietuds molt semblants.

Quins temes has impartit? Amb quin d’ells et sents més motivat?

Els temes sobre els  adolescents  perquè es pot ajudar a pares que estan entre desconcertats i espantats. A vegades sense ser conscients que és una oportunitat excel·lent per apropar-se als seus fills i compartir els arguments de las seves conviccions.

El programa “Amor matrimonial  és una forma d’ omplir una formació sobre el matrimoni que crec que en aquest moment està  fent molta falta. Així com fer palès que hi ha virtuts com la fortalesa i la perseverança que s’hauran  d’ enfortir per tal de que el matrimoni vagi a bon port.

El curs “Avis és molt important ja que en aquest moment els avis tenim un paper més important que mai en la família. Fem un paper de suport en el dia a dia i en l’ educació dels nets, sabent complementar, recolzar i enfortir la feina dels pares.

Els avis som la memòria de la família i hauríem de saber transmetre coses com les costums, com la fe i les peculiaritats de la família que molts cops expliquen algunes coses del nostre caràcter. Els més joves els encanta conèixer el que és el patrimoni de records de la família.

En els darrers anys has participat amb molta freqüència en el nostre programa “Paraules d’amor” a Ràdio Estel. Què destacaries d’aquesta  experiència.

Una manera de fer tertúlia amable exposant experiències i punts de vista positius sobre diverses qüestions relacionades amb la família i educació i ensenyament. Crec que és bo que tots ens donem compte què hi ha moltes maneres de fer bé les coses i tothom ha de trobar la seva . A vegades, coses que per nosaltres són evidents i lògiques a altres persones els pot fer obrir els ulls i veure un munt de possibilitats a.

Davant aquesta crisi tan generalitzada , què pot aportar l´Orientació Familiar a la millora de la societat?

En aquest moment hi ha manca de referències en diverses qüestions relacionades amb la educació i la família. Necessitem reafirmar-nos en las coses fonamentals. No en l’ estil de fer les coses però sí en el que és important.

L’Orientació Familiar pot ajudar i ajuda que molts pares i mares s’il·lusionin amb la meravellosa tasca d’educar els fills, d’ajudar al marit i ell a la dona per madurar i millorar en un ambient positiu que tanta falta fa ara mateix.

Segons el teu parer, per què es produeixen tantes ruptures matrimonials?. Què podrien fer   els  matrimonis per evitar que aquestes  situacions s’arribin a produir

La ruptura matrimonial es veu en molts casos com una solució i s’hauria de veure com una “amputació” del propi cos. Pot esser necessari per salvar la vida però s’ha  de ser conscient que  es deixa una part d’ un mateix .Hauríem de saber ensenyar millor el significat del perdó.

La ruptura matrimonial té un efecte de contagi que hauríem de trobar la forma d’aturar. Tots els matrimonis ens debilitem quan un altre es trenca.

Creus que en l’actualitat és mes difícil educar els fills que ho va ser en  l’època dels nostres pares?  Quins consells donaries als matrimonis que volen millorar la seva vida familiar?

Que els estimin, que els hi diguin que els hi facin notar. No hi ha un lloc on es visqui millor que en família. On es comparteix el goig i el dolor. El millor de cadascun dels que formen part de la família, on tothom és important.

Qui vulgui millorar en aquest camp que comparteixi amb altres famílies (pot ser en l’ orientació familiar) experiències que enriqueixin  la seva vida i vegin que els seus problemes són també molt semblants als de tantes persones.

Que una família feliç ha de ser oberta als altres. No es tracta de fer illes de felicitat, sinó que aquesta ha de ser difusiva, que arribi a quants més millor.