Al habla con J. Argemí

Al habla con J. Argemí

Llicenciat en Medicina i Cirurgía per la Universitat de Navarra, Josep Argemí Renom va ser Rector de la UIC durant 9 anys.  Actualment és professor de Pediatria i  Director de l’Institut Superior de Bioètica a la Universitat Internacional de Catalalunya.  Pediatra en exercici. Veterà moderador del FERT, després d’uns anys de parèntesi,  s’incorpora de nou -amb més il·lusió si cap- aportant els seus coneixements i experiència, en diversos àmbits de la nostra tasca d´Orientació Familiar.  Està casat i és pare de família.

Què et va portar a l’Orientació Familiar). Com van ser els teus inicis?  Recordo be la primera sessió d’O.F. a la que vaig assistir. Va ser poc després de casar-me, a Cadis, ciutat on vaig anar a viure. El que més em va sorprendre va ser la pròpia metodologia, doncs com a professor universitari estava acostumat a que jo parlava i els alumnes escoltaven… A continuació del desconcert va venir l’adhesió incondicional a aquesta manera d’aprendre i ensenyar.  La meva incorporació al FERT com a moderador va venir uns anys després, ja a Barcelona, i amb 5 fills. Vaig anar implicant-me fins el punt de que el meu rècord de sessions en un any va ser de 25 !.  Sovint em costava (anar a Lleida després d’una jornada de treball, és molt dur) però al tornar del lloc sentia una satisfacció indescriptible.  Hi ha anècdotes d’agraïment d’assistents que compensen totes les incomoditats.  Els casos que més vaig moderar eren els referents a la sexualitat en adolescents i en la vida conjugal.  També vaig participar en alguna ocasió en el programa Paraules d’Amor, de Ràdio Estel, que encara s’està emetent.

Desprès  d’exercir uns anys  com a metge t’ incorpores com a docent a la Universitat Internacional de Catalunya i com a conseqüència de la teva dedicació a la universitat, deixes de participar activament com a moderador del FERT. En què ha consistit – a grans trets- la teva tasca durant aquests anys a la UIC ?

Jo soc Catedràtic de Pediatria i sempre he exercit professionalment de pediatre, per be que en proporcions variables, segons altres responsabilitats que en les diferents etapes de la meva vida m’han encomanat. Vaig estar 9 anys a la Universitat de Cadis i, des de 1984, he estat en diversos hospitals i incardinat, fins el 1997, a la Universitat de Barcelona. Amb la creació de la Universitat Internacional de Catalunya em vaig incorporar a aquest nou projecte, primer com a Degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i, 4 anys després, com a Rector.  Han sigut anys de gran dedicació a la UIC doncs posar en marxa una universitat no es gens fàcil. Des de fa 3 anys, però, he pogut tornar a la meva dedicació com a Catedràtic de Pediatria i m’he retrobat com a docent universitari amb un grau de satisfacció major si cap que en la meva primera etapa de jove professor a Barcelona i a Cadis.

Segons la teva opinió i al marge de qualsevol tipus de polèmica al voltant de models universitaris, ¿ Quins elements de qualitat diferencial, pot oferir la UIC als seus alumnes?

Sens dubte, l’avantatge competitiu de la UIC és el tractament personalitzat de cada alumne. Estem posant molts recursos en l’assessorament personal doncs estem convençuts que és aquí on podem marcar la diferència amb altres universitats subvencionades o amb recursos humans, econòmics i estructurals superiors. Es cert que la recerca i els Premis Nobels d’una universitat són importants i té lògica que formin part essencial dels rankings; i la UIC esta invertint esforços en la recerca. Però el que rep directament un alumne en concret no deriva del prestigi del professor titular de l’assignatura (que a lo millor no el veurà mai) sinó  de l’atenció que el professorat i el personal d’administració li presta en cada moment . L’assessorament (ho dic per pròpia experiència) acompanya d’una manera fefaent a l’alumne en la seva maduració com a persona. De vegades veus canvis espectaculars en alumnes, tant en aspectes procedimentals (organització del temps, mètodes d’estudis, etc) com en actitudinals (interès en la professió com a servei, etc.)

Actualment,  a banda de la teva tasca com a professor de Pediatria i de Director de l’Institut Superior de Bioètica, t’has incorporat de nou al FERT. En quins àmbits penses orientar la teva participació?

De moment m’he estrenat amb un cas del programa “Avis”, totalment nou per a mi.  Però la veritat és que ha sigut una experiència gratificant dons cada cop em sento més identificat amb aquesta franja d’edat (per què deu ser?…). Malgrat això, crec que la meva expertesa està en els temes que ja havia tractat en anteriors etapes i en els relacionats amb la infància i adolescència.