L’esport com a eina

L’esport com a eina

L’esport com a eina educativa

L’adequada pràctica esportiva pot suposar una important eina educativa per la seva incidència en el desenvolupament personal i social: en el desenvolupament integral de la persona. La introducció des de la infància de l’activitat fisicoesportiva suposarà la continuïtat en adults i permetrà adquirir de més grans un estil de vida actiu, oposat al sedentari, que comportarà molts aspectes positius.

Els efectes positius que la pràctica esportiva pot suposar incideixen en diversos aspectes:

– dimensió biològica: forma física, salut i prevenció de malalties.

– dimensió psicològica: autoestima i personalitat

– dimensió social: capacitat de relació i de fomentar l’amistat, rendiment en el treball…

 Per això, tenir una activitat física o esportiva incorporada és molt important en la vida de una persona.

En una família, l’activitat física ha de tenir el seu lloc. Els pares han de planejar aquestes activitats, intentant incorporar a tots els membres de la família. Excursions a peu, sortides en bicicleta,… podran integrar a molts dels seus components i és bo que així sigui. En altres ocasions seran més específiques, proposant reptes que poden motivar els més grans: alta muntanya, un esport concret,…

 A través de l’activitat física es poden desenvolupar moltes actituds positives També en l’esport d’equip com també en l’individual. Afany de superació, fortalesa, conformitat i paciència, justícia, treball en equip, lleialtat, responsabilitat,… són algunes de les actituds que l’activitat física i esportiva poden comportar.

És cert, però, que també es poden donar aspectes no recomanables: vanitat personal, intolerància amb competidors, conductes agressives,… i fins i tot ús d’estimulants. En alguns casos, les manifestacions d’alegria per una victòria o la consecució de una copa pot anar acompanyada d’altres expressions menys apropiades, com hem vist més d’una vegada.

 Per tal que l’activitat esportiva sigui positiva, sobretot en la infància i adolescència, fomentant les avantatges que suposa i evitant aquests aspectes no recomanables, ha de ser una activitat lúdica però al mateix temps educativa i d’integració social. Per això és molt important que les persones, pares i educadors, que atenen o dirigeixen l’activitat ho tinguin entès així. No necessàriament requerirà la incorporació a una associació o entitat esportiva de competició fora de l’àmbit escolar, o fora de l’àmbit familiar o d’amics.

Alguns pares, amb l’afany de voler per als seus fills el que ells, potser, van somiar i no van aconseguir, pretenen una exigència competitiva que pot fer que l’activitat esportiva deixi de tenir l’objectiu educatiu que podria tenir i pot portar, també, a sensacions de fracàs impropis.

 Per aconseguir l’equilibri en l’activitat esportiva dels nostres fills, s’han de tenir clars els condicionants que la fan positiva: activitat lúdica, educativa i d’integració social.

Mens sana in corpore sano

Josep Mª Rovira