Maria Carme Navarro

Maria Carme Navarro

Al habla con… Maria Carme Navarro

Després de gairebé 30 anys coordinant els cursos d’Orientació Familiar, deixa el FERT per dedicar-se al cent per cent a la passió de la seva vida: la seva família.

Cóm vas començar a treballar a l’orientació familiar?

Vaig saber que la Joaquima Masats buscava una mare de família per ajudar-la en la feina i fer-se càrrec del FERT quan es jubilés, i m’hi vaig presentar. Coneixia els cursos perquè havíem participat en alguns COF’s al col·legi de les nostres filles i em van semblar extraordinaris. Sobretot ens va ajudar molt compartir opinions i vivències amb altres pares com nosaltres.

 Encara que es difícil resumir-ho en poques línies… Quin seria el treball que has desenvolupat al FERT?

La coordinació dels cursos és el que ha omplert el meu treball. Des dels primers dies la Joaquima em va posar a coordinar els cursos i els moderadors. Després em va anar introduint en les moltes tasques que hi ha al despatx: promoció i seguiment dels cursos, cercar nous moderadors, aconseguir socis… I em va donar un bon consell: “parla sempre del FERT amb tothom. És una manera de generar interès i que molts sàpiguen el que fem”. D’aquells principis recordo amb un somriure, encara que llavors era una tasca molt antipàtica, fer les etiquetes per enviar les revistes. Es feien amb una impressora especial, molt antiga i complicada, ja que les etiquetes es desenganxaven i es doblegaven. Vam descobrir que l’únic que la podia fer anar, per la seva gran paciència, era en José Antonio Pastor, que tenia l’encàrrec de fer els casos i les notes tècniques dels COF’s. Per cert, en JAP, com li agradava signar, va ser la persona que em va ensenyar la importància i la transcendència de l’orientació familiar. Li he agraït sempre.

Com a exigència d’aquest treball, has mantingut un tracte directe amb els moderadors, directors dels col·legis i encarregats de l’OF. Què destacaries d’aquesta experiència?

L’experiència ha estat increïble. Destacaria l’esperit de servei dels moderadors, especialment d’alguns “tot terreny”, que han estat disposats a tot. I quan dic a tot vull dir a tot: per exemple, anar a Andorra en ple hivern, donar la sessió al vespre i tornar a casa de matinada per arribar a temps a la feina.  Em quedo amb totes les persones que he arribat a conèixer, tant diferents en tot, però amb un interès comú: la família. M’ha enriquit molt i m’ha fet veure que molta gent treballa perquè el món sigui millor.

 A l’hora d’organitzar els COF’s hauràs hagut de solucionar, sobre la marxa, alguns problemes imprevistos. Quin recursos has tingut per solucionar-los?

Des del principi vaig veure que jo sola no podria tirar-ho tot endavant i que necessitava, a més de la bona disposició dels moderadors que ja hi era, un recurs sobrenatural: un àngel que vetllés pel FERT. En Kevin, ha estat el nostre “guardaespatlles” (ja, ja) i mai no ens ha fallat. Davant de qualsevol problema el primer que he fet ha estat demanar: “Kevin, si us plau, et necessitem” i ens han passat quantitats de coses senzillament impressionants… Com quan un moderador em va telefonar dient que anava camí de Lleida, i que a l’anar a posar benzina va descobrir que no tenia diners ni la targeta de crèdit. Estava esperant a la seva esposa, que l’anés a auxiliar des de Barcelona. Era una tarda de divendres i per tant previsible que trigaria una bona estona. Vaig demanar ajut a en Kevin, i aleshores se’m va ocórrer preguntar-li on era… De totes les benzineres que hi ha camí de Lleida, havia parat a la que és propietat d’un amic d’un dels meus fills. En explicar-li el problema no només li va omplir el dipòsit, sinó que li va deixar 60 euros per a qualsevol cosa que necessités.

Desprès d’haver viscut tant de prop el desenvolupament del FERT… com veus el futur de l’orientació familiar?

Li veig un futur sense fronteres. Sempre serà actual: s’adaptarà a totes les èpoques. L’Orientació Familiar és i serà un gran ajut per a les famílies d’arreu del món.