Estrena del Programa d'avis

CONFERENCIES “AVIS”

1. “EL PAPER DELS AVIS A LA FAMÍLIA ”

Quin paper juguen els avis en l’educacio´actual dels infants?

Pel que es pot observar des de la experiència, els infants passen gran part del temps de que disposen a l’escola i amb els avis, els vénen a recollir a l’escola, els porten a jugar al parc i els cuiden quan estan malalts.

Però és la seva tasca educar a aquests infants? establir-los les regles i els límits?

2. “FE I PIETAT”

Qui tenen la tasca d’educar són pares, mestres i a més la resta de la societat en el sentit que tothom ha de ser cívic o tenir un mínim d’educació o valors… Però a qui s’ha d’exigir que aquests valors o bona educació es dugui a terme són els pares.

La tasca educativa no s’ha d’exigir als avis si no que són pares i mestres qui han d’imposar aquests valors i límits als nens. Els avis poden ser un pilar d’ajuda a aquests pares en el dia a dia: inculcant noves idees o la visió sobrenatural de la vida als nens.

Tots ens hem de sentir compromesos en la construcció d’una nova cultura: la civilització de l’amor. La dimensió transcendent, essencial en el ser humà, incideix en la seva creixença de forma decisiva.

3. “ELS AVIS D´AVUI”

Els avis, en la societat actual i tal com està muntada, fan un paper important per tal de conciliar vida familiar i feina ja que els horaris molts cops impedeixen que es pugui gaudir de tot el temps que es voldria per estar amb els nens.

4. “AFRONTAR LA MADURESSA ”

Reivindiquem el paper de les àvies i els avis.

Reivindiquem el paper que tenen dins la família, de transmissió de l´experiència, de la transmissió de la història. Que puguin compartir moments amb les nétes i els néts, però de forma puntual, la periodicitat que cadascuna i cadascun trïi. Que puguin compartir moments lúdics i distesos amb les nétes i els néts.

El paper que actualment els demanem, centrant-nos en la dinàmica d´avui en dia sobrepassa el rol que fins no fa excessius anys havíem concedit a les àvies i als avis. Aquest rol ha variat substancialment i que ara han adquirit moltes obligacions (cadascuna i cadascú sabrà els seus motius) envers la cura de les nétes i els néts.

5. “COM SON ELS NOSTRES ADOLESCENTS”

Tot sovint s’utilitza l’expressió “crisi de l’adolescència” en referència a la labilitat psicològica i emocional que caracteritza aquest període de la vida. S’ha d’entendre la paraula crisi en el sentit originari, que vol dir la possibilitat de replantejar-se la situació a fons.

En aquest context, l’educació afectivo-sexual i la prevenció s’han d’entendre des de la perspectiva de preparar a la persona al llarg del seu creixement, per poder suportar i acceptar tots els canvis que succeiran, reconèixer i acceptar el “risc” i ser capaç d’enfrontar-s’hi amb el suficient coneixement i criteri. La negació o l’allunyament de tot el que pot representar un risc i de l’esforç pel seu reconeixement, no pot ajudar a l’adquisició del saber, el saber fer i el saber estar, tres pilars essencials del procés educatiu i de creixement.

6. “APROFITAR EL TEMPS DE LLEURE”

Cada vegada és més difícil compaginar vacances, entre els propis membres del matrimoni, i d’aquests amb els fills. Llocs de treball escampats per tot arreu, horaris difícils de seguir. Tot plegat complica la vida en família com s’havia entès fins ara.

Aquesta modificació empeny cap a situacions individualistes i profundament egoistes que provoquen canvis profunds en la societat. I que deriven cap altres agents la obligació de educar i conviure en societat.

7. “ EL MATRIMONI AUTÈNTIC”

El matrimoni com a realitat humana és una unió amorosa i personal, una íntima comunitat de vida i d’amor que es va construint i consolidant, dia rera dia, al llarg del temps i que requereix una confiança i fe mútua. L’autenticitat, solidesa i constant creixement d’aquest amor, malgrat les seves dificultats, és la base insubstituible per a viure el matrimoni puix que ell l’elevà a la categoria de signe del seu propi Amor.

.L’amor autèntic entre un home i una dona no es pot pas limitar a una atracció física, ni tampoc a un simple afecte o sentimentalisme, sinó que és la relació i comuni­cació interpersonal que ha creat uns lligams de comunió i d’integració comuna, de tal categoria que aquesta integració ha esdevingut, en cada un d’ells, i en la parella com a tal, una actitud, un compromís i una opció decidida de compartir i créixer en l’amor per tota la vida.

© FERT 2005. Todos los derechos reservados. Información Legal